“El ratifiquem? Sí? D’acord? Queda ratificat”. Cinc segons. El que tarden a llegir-se les quatre frases anteriors va durar la validació en el ple, el principal òrgan de la Cambra de Comerç de Castelló, de l’acomiadament de la treballadora que va denunciar el secretari general, Jesús Ramos Estall, per un presumpte cas de corrupció. La votació no va ser secreta, ni tan sols a mà alçada. Es va interpretar, per part de la presidenta, Dolores Guillamón, que el silenci petrificat d’una trentena d’empresaris, més muts encara darrere de les màscares, certificava la decisió adoptada pel comité executiu, presidit per Ramos, el 30 de gener passat. Tampoc va haver-hi desacords ni requeriments de més informació. Més de 30 anys d’antiguitat en la corporació es van ventilar com un tràmit més.
Una situació excepcional amb un sol precedent, amb vasos comunicants. El 9 de novembre de 2016, la Cambra també va acomiadar María Jesús Arenós, secretària general a qui va substituir en funcions el mateix Ramos, que havia arribat a la institució el juliol del 2014 com a assessor extern. La raó formal que es va oferir és quasi idèntica a l’actual: un ús incorrecte de l’ordinador portàtil facilitat per l’empresa. El fons, no obstant això, tenia més matisos. Aquell mateix mes de novembre, Arenós havia enviat un burofax a la Cambra en què alertava de possibles irregularitats en la contractació d’empreses relacionades amb Ramos. Era el clímax en l’enfrontament intern entre Ramos i Arenós, amb un ERO pel mig que va afectar el marit de l’exsecretària general. Després d’eixir, ella va denunciar el seu successor a la Sindicatura de Comptes i en els jutjats, però totes les demandes es van arxivar.
La història es repeteix amb variacions. Ramos, reforçat internament, va ser nomenat secretari general el 27 de novembre de 2017 i va aconseguir que la conselleria, com a òrgan tutelar, l’autoritzara a compatibilitzar la seua faena en la Cambra amb el de les seues empreses. És així com es va convertir en el primer secretari de cambres d’Espanya a temps parcial (tres hores diàries), sense exclusivitat i amb un sou de 60.000€ anuals. Enmig d’aquesta situació de preeminència, les empreses de Ramos van anar obtenint els principals contractes de la Cambra. Quan passava això, el secretari, com a màxim valedor de la legalitat i president de la mesa de contractacions, es deslligava momentàniament d’aquesta mesa perquè les seues empreses pogueren beneficiar-se’n. És així com, des del 2016, les mercantils Adade Castellón SL i Jesús Ramos Abogados SL, l’administració de la qual comparteixen Ramos i la seua dona, María Soledad Miravet, van obtindre quatre contractes valorats en 348.500€
Aquesta situació va ser denunciada per la treballadora despatxada fa poc, que es va negar a signar l’adjudicació de l’últim contracte, de 156.000€, perquè pensava que podria vulnerar la llei valenciana d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes. Després de sentir-se pressionada, va posar els fets en coneixement primerament de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), que li va atorgar estatut de protecció, i, al cap de poc, de la brigada provincial de la policia judicial. L’assumpte es va admetre a tràmit el mes de febrer passat en el Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló, on s’investiga Ramos i Miravet pels presumptes delictes de prevaricació i corrupció.
Atacar la institució
La pretesa utilització privada de l’ordinador de la Cambra va ser una de les set raons esgrimides per Ramos en el ple per justificar l’acomiadament. “Era la responsable de tota la matèria de contractació”, va explicar el secretari, que també va al·ludir a errors en el contingut i la forma de contractacions, a l’ús de claus bancàries “fins i tot des del seu domicili per a fer pagaments de la Cambra”, el desemborsament d’un programa informàtic durant deu anys i “irregularitats” en uns concursos de fons Feder el 2017 i el 2018 que haurien suposat pèrdues de 115.433€ a la corporació.
Aquests aspectes es dirimiran el pròxim 9 de setembre durant el judici que se celebrarà en el Jutjat de Primera Instància número 3 de Castelló, ja que l’empleada ha demandat la Cambra, Ramos i Guillamón per acomiadament improcedent. Un litigi del qual Ramos va donar compte al ple, però no així pel que fa al gros de la causa penal que se segueix en contra seu. “El tema de la denúncia d’Instrucció està paralitzat”, va assegurar de passada, obviant no sols que continua en marxa, sinó que el fiscal ha sol·licitat la declaració de causa complexa.
No és l’única dada a mig fer o errònia que es va manifestar durant el ple. Amb el primer punt es va aprovar l’acta de l’anterior, el 28 de novembre de 2019, on s’assegura que Antifrau resolia que es donara trasllat a tots els membres del ple que l’empleada gaudia de l’estatut de la persona denunciant, cosa que en cap moment es va comunicar, tal com va constatar aquest diari, present en aquella sessió. I tampoc, com prossegueix l’acta, que l’empleada “va decidir acudir a presentar una denúncia davant la Policia Nacional” per evitar l’arxivament de l’expedient d’Antifrau, “per la qual cosa, cautelarment i fins que es resolga aquesta denúncia, s’ha atorgat l’estatut de protecció”. Segons fonts d’AVA, aquesta prerrogativa es dispensa amb independència de qualsevol mena d’acció policial i judicial, ja que aquesta agència segueix el seu propi criteri a l’hora d’efectuar les investigacions.
El ple va acabar amb la proposta d’un dels seus membres, Antonio Vallet, d’Invabe SL, de declarar el periodista d’elDiario.es “persona non grata”, cosa que va rebutjar Ramos, encara que va puntualitzar tot seguit: “A resultes que si ataca o no ataca la institució, doncs, com que el ple és sobirà en cada ple, que puga ser privat o públic”. Poc abans, havia advertit amb l’estudi de “sancions legals”. Ramos i Guillamón van acusar aquest mitjà de no contrastar la informació, malgrat no haver atés ni les seues telefonades ni els seus missatges abans de ple, ni la petició d’explicacions durant l’acte i al final. “Ho sent, però no. Em prendré una cervesa”, va denegar Guillamón. I Ramos va sentenciar amb un “No t’esperes, que jo amb tu no parlaré” l’últim intent de tindre el seu punt de vista.